Hi havia una vegada un mar tranquil, intensament blau, al que els romans van anomenar Mare Nostrum. Aquest mar, el mar dels fenicis, el que navegaren les flotes de Cartago, les trirrems de Roma, el mar dels pirates barbarescs, de les galeres mallorquines, de les pasteres i del turisme de masses, té un futur incert.
Avui dia, el mar Mediterrani, més enllà de ser un testimoni d'excepció de la història, alberga la major diversitat biològica d'Europa, està sotmes a un incessant trànsit marítim, pateix innombrables invasions biològiques, sofreix pràctiques no sostenibles de pesca i aqüicultura, i s'enfronta a continus vessaments de residus.
Històries del Mediterrani II
El nostre mar com mai te l'han contat
Coneixem realment el mar Mediterrani en profunditat? Quines són les característiques que la fan tan especial? I el més important: en quin estat es troba? i quin futur li espera?
Per respondre a aquestes preguntes, Obra Social “la Caixa” i la UCC + i del CSIC a les Illes Balears et conviden a submergir-te en un mar de coneixement a través de les històries de ciència que ens contaran investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques, de la ICTS SOCIB (Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears) i de l'IMEDEA (Institut Mediterrani d'Estudis Avançats) referents internacionals en la investigació del Mediterrani.
Amb l'ajuda d'objectes i instrumental científic, i amb un format proper a la tertúlia de taverna marinera, aquests nautes contemporanis seran entrevistats per la comunicadora Rosa Campomar amb l'objectiu d'entendre científicament el mediterrani, posar en valor la riquesa de la seva biodiversitat i reflexionar sobre les mesures de gestió i legislació necessàries per a la seva sostenibilitat.
PROGRAMA
Dr. Joaquín TINTORÉ.Professor d'investigació del CSIC a l'IMEDEA (Institut Mediterrani d'Estudis Avançats) i director de la Instal·lació Científica Singular SOCIB (Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears).
La primera passa per submergir-nos en aquest immens recurs natural és un apropament als aspectes físics, geogràfics i geològics que fan del Mediterrani un mar realment únic, i un laboratori oceànic a petita escala. De la mà del Dr. Joaquín Tintoré, coneixerem com la ICTS SOCIB, a través d'un sistema multiplataforma format per estacions costaneres, boies, planejadors submarins, el radar HF SOCIB, i el vaixell oceanogràfic SOCIB, monitora el Mediterrani Occidental, proporcionant amb un sol clic, dades de gran interès a investigadors, gestors ambientals i també a la ciutadania. Descobrirem també, com la ICTS SOCIB, compromesa amb apropar la ciència a la societat, divulga a través del projecte Medclic: el mar Mediterrani a un clic (www.medclic.es), la informació que obté del Mediterrani i apropa la metodologia i les tecnologies utilitzades per l'oceanografia del segle XXI a tots els públics. Tot això amb la finalitat de fomentar l'interès pel coneixement i la conservació del mar Mediterrani i posar en valor una gestió de mars i costes basada en la innovació, el desenvolupament tecnològic i el coneixement científic.
Dr. Enrique MACPHERSON. Professor d'investigació del CSIC, adscrit al Departament d'Ecologia Aquàtica del CEAB (Centre d'Estudis Avançats de Blanes)
Descobrirem la increïble diversitat de flora i fauna que habita el Mediterràni, però també reflexionarem sobre com aquest fascinant ecosistema es manté en constant i delicat equilibri que hem d'esforçar-nos per conservar. Per això, el Dr. Enrique Macpherson, investigador del CSIC, ens contarà com el Mediterrani està considerat una de les zones del planeta amb una major densitat, i com aquesta diversitat es conserva en gran part gràcies a una sèrie de processos històrics, iniciats després de l'obertura de l'estret de Gibraltar fa uns 5 milions d'anys. El Mediterrani té una flora i fauna que va quedar aïllada en algunes zones abans d'aquesta època, i a més el règim de circulació de les aigües del mar Mediterrani fa que el mar d'Alboran actuï com a barrera, facilitant l'entrada d'espècies, però no la sortida. Això ha permès evolucionar a les espècies en un entorn aïllat amb la conseqüent generació d'endemismes i d'una flora i fauna ben diferenciada de l'atlàntica. En aquesta entrevista comprovarem com aquesta flora i fauna es troba actualment amenaçada per la invasió d'espècies a través del canal de Suez.
Dr. David MARCH és Investigador del CSIC a IMEDEA, doctor en ecologia marina y especialista en sistemes d'informació geogràfica. Ricardo SAGARMINAGA és capità i director científic de Kai Marine Services
Investiguem per reflexionar sobre el futur de el Mediterrani, un mar petit i superpoblat, la sostenibilitat del qual és un repte que els científics afronten amb obstinació i serietat, però també amb optimisme davant les perspectives que obren els nous programes d'investigació i gestió. En aquest col·loqui abordarem el paper de la ciència i la tecnologia al servei de la gestió i conservació marina, centrant-nos en la mobilitat i comportament animal d'àrees marines protegides.
El Dr. David March i el Sr. Ricardo Sagarminaga ens contaran com peixos, tortugues, catxalots i altres espècies animals es troben en constant moviment, utilitzant i compartint amb nosaltres un medi dinàmic com el mar. L'augment de l'activitat humana a el Mediterrani posa en perill el bon estat ambiental i la biodiversitat marina. Conèixer el comportament i la utilització de les espècies marines és un aspecte clau per al desenvolupament sostenible del sector marítim.
Repassarem les diferents tecnologies que s'utilitzen per a analitzar la distribució i el moviment d'animals marins. En particular s'explicaran algunes investigacions dutes a terme a les Illes Balears i el Mediterrani. Finalment, es reflexionarà sobre com poden aplicar-se els resultats d'aquestes experiències en programes de gestió i planificació marina, com les àrees marines protegides.
Descarrega't el fulletó PDF
ORGANITZEN
AMB LA COL·LABORACIÓ DE