La revista Journal of Geophysical Research publica un article sobre l'estudi de la variabilitat de mesoescala en la conca algeriana, fruit del projecte de recerca Medclic: el Mediterráneo a un clic.

Els remolins oceànics són formacions de mesoescala que tenen escales espacials de 10 a 50 quilòmetres en el Mediterrani, aproximadament de dos a tres vegades menors que els remolins dels grans oceans. Els remolins de la conca algeriana són les estructures de mesoescala més fortes i més grans que es propaguen en el Mediterrani Occidental. Tenen una gran influència en la circulació de les masses d'aigua i en els processos biològics com el transport de nutrients o larves així com el de residus plàstics i d'altres objectes a la deriva.

Aquests remolins són detectables gràcies als altímetres satél·litals que mesuren, entre altres variables, el nivell de la superfície del mar. En l'actualitat, aquesta tècnica permet observar el nivell del mar a partir del qual es pot calcular la circulació oceànica.

En el marc del projecte de recerca Medclic: el Mediterrani a un clic, els investigadors de la ICTS SOCIB han analitzat els últims 22 anys de dades d'altimetria satél·lital (1993-2014). Per la qual cosa han creat noves eines de detecció i anàlisi que permeten estudiar els processos de formació i propagació de remolins en un mar semitancat com és el Mediterrani.

Aquest estudi ha permès caracteritzar les trajectòries dels remolins algerians que es propaguen a una velocitat entre 2.5 i 5 quilòmetres al dia al llarg de la conca occidental formant dos girs ciclònics ben marcats coincidint amb el que es coneix de la circulació profunda en aquesta zona. Això indica que aquests remolins visibles en superfície estan empesos pel corrent mitjà de tota la columna d'aigua i no pel corrent superficial que flueix amb una velocitat de l'ordre de 20 quilòmetres al dia.

A més, les dades analitzades demostren que existeix una forta variabilitat en la formació i propagació d'aquests remolins, que canvia any a any. Aquesta variabilitat té importants conseqüències sobre els ecosistemes, especialment en el transport i retenció de larves de tonyina vermella, en les proliferacions de grumers i l'acumulació dels plàstics. Per aquesta raó, els avenços en la investigació permeten comprendre el paper de la circulació d'aquestes masses d'aigua que permetrà millorar la gestió costanera i marítima.  

Reference: Escudier, R., B. Mourre, M. Juza, and J. Tintoré (2016), Subsurface circulation and mesoscale variability in the Algerian subbasin from altimeter-derived eddy trajectories, J. Geophys. Res. Oceans, 121, doi:10.1002/2016JC011760.

http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/2016JC011760/full