El canvi climàtic al Mediterrani ha centrat la tertúlia de la segona sessió del cicle Històries del Mediterrani III: el Mediterrani del proper segle. El Dr. Damià Gomis, catedràtic en l'àrea de Física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB), i investigador adscrit a l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC) ha parlat sobre els canvis de temperatura i del nivell del mar observats a les Illes Balears. Conèixer aquests canvis i poder avançar-se a la seva aparició és essencial per posar en marxa estratègies d'adaptació per fer front al canvi climàtic, una informació especialment rellevant en un entorn com les Illes Balears.

La importància de l'estudi del clima
 
El clima ha sofert variacions al llarg de la història a causa de diverses causes naturals, com canvis en l'òrbita de la Terra o els moviments tectònics. En l'actualitat aquests canvis en el clima a escala global succeeixen amb més rapidesa. Un món industrialitzat té com a conseqüència que les concentracions dels gasos d'efecte hivernacle hagin augmentat, sent la principal causa de l'escalfament de l'atmosfera i l'oceà, provocant la disminució de les quantitats de gel i l'augment del nivell del mar.

El nivell del mar i l'augment de la temperatura, indicadors clau del canvi climàtic.

El Dr. Gomis ha presentat les conclusions dels últims estudis sobre el Mediterrani que apunten que l'any 2100 la temperatura de les seves aigües serà entre 2 i 3,5 ºC més alta que l'actual i que el nivell de la mar estarà entre 50 i 80 cm més elevat que a dia d'avui. Com influirà això en les platges, ports i ecosistemes costaners de les Illes Balears? Damià Gomis ha assegurat que "les platges naturals seran les que tindran més fàcil adaptació al canvi: si no han patit la urbanització del seu entorn senzillament retrocediran. En canvi, les que ja tenen una paret de formigó que no els permetrà la reculada, poden quedar submergides amb el pas del temps, o amb una franja de sorra molt escassa". Aquests canvis previstos també provocaran problemes importants en els ports i els dics a causa de les ones que "no seran més grans, sinó que vindran superposades sobre un nivell del mar més elevat, augmentant la cota d'inundació” ha afirmat Gomis.

Les projeccions i els models de predicció del clima actuals mostren que el Mediterrani, en menys de cent anys, serà un mar d'aigües molt més calentes. L'impacte previst és la migració o la substitució d'espècies. Gomis ha assenyalat que pot conduir fins i tot a la mortalitat d'algunes d'elles, especialment de les praderies de Posidònia. La principal amenaça no és una pujada de la temperatura mitjana, sinó els episodis de temperatures extremes que superin els 28 graus durant dies, el que pot arribar a ser mortal per a aquesta planta.

Les solucions, segons ha explicat l'investigador, passen per canviar el model econòmic i modificar els hàbits de la societat. La factura ambiental de la industrialització és molt alarmant a Balears, una comunitat sense presència de grans indústries però on la producció d'energia elèctrica i el transport suposen un greu impacte per les elevades emissions que produeixen. D'aquí rau la necessitat d'implicar a investigadors, institucions i la ciutadania per reduir els impactes del canvi climàtic al Mediterrani del proper segle.

La propera cita serà el dijous 23 de febrer amb el Dr. Lluís Gómez-Pujol (ICTS SOCIB) que ens parlarà del paper de les platges, les eines i tecnologies per aprofundir en el seu coneixement, així com el paper de la ciència i la tecnologia al servei de la seva conservació.