Descarrega la Nota de Premsa 

Investigadors del Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB), l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA, CSIC-UIB) i la Université de Liège, detecten la presència anòmala d'un remolí anticiclònic d'uns 60 km de radi entre Balears i la costa catalana, durant la tardor de 2017. L’estudi, publicat recentment a la revista Journal of Operational Oceanography, ha revelat que la durada i la intensitat d'aquest remolí, major que en altres anys, podrien ser la causa d'una alteració en el flux dels corrents marins en el mar balear.

La investigació, Anticyclonic Eddy Anomaly: impact on the boundary current and circulation in the western Mediterranean Sea, s'ha centrat en conèixer no només les dimensions i l'evolució d'aquest remolí, sinó també els seus efectes sobre la circulació del Mediterrani occidental. D'aquesta manera, i gràcies als sistemes d'observació multiplataforma de la ICTS SOCIB desplegats a la zona, s'ha pogut comprovar que l'entrada d'aigües atlàntiques a través del Canal d'Eivissa va ser més gran que altres anys, coincidint amb la presència del remolí.

“La nostra hipòtesi és que el remolí va actuar com una barrera, desviant el corrent del nord, que normalment flueix cap al sud enganxat a la costa catalana fins a arribar a aquest canal. En absència del corrent del nord, les aigües atlàntiques procedents del sud no haurien trobat cap impediment per a fluir lliurement cap al nord” assenyala Eva Aguiar, investigadora de la ICTS SOCIB i autora de l'estudi.

Segons Aguiar, aquests canvis afecten la distribució de temperatura, calor, sal i nutrients en aquesta zona del Mediterrani, la qual cosa pot tenir implicacions en la producció primària i en la meteorologia de la regió. 

Remolí anticiclònic al mar balear durant la tardor-hivern del 2017 descrit per observacions de satèl·lits. (Autoria: ICTS SOCIB-MEDCLIC)

Però la presència d'aquest remolí anticiclònic l'any 2017 no ha estat una cosa nova. En aquest estudi, els investigadors van desenvolupar un índex climàtic (1993-2018) que assenyalava que aquest fenomen ja havia succeït amb anterioritat, en aquesta mateixa zona, durant les tardors de 1998 i de 2010, sent els remolins del 1998 i el del 2017 més intensos i duradors que el del 2010.

Les conclusions de l'estudi han quedat recollides en l'informe anual «Copernicus Marine Service Ocean State Report», elaborat per més de 100 científics de més de 30 institucions europees, inclosa la ICTS SOCIB. El document proporciona una anàlisi exhaustiva de l'estat de l'oceà global i els mars regionals europeus i està destinat principalment a contribuir a la presa de decisions i al desenvolupament de polítiques sobre el medi marí. A més, l'informe pretén ser una eina de conscienciació sobre l'estat dels nostres oceans.

Mapa d'anomalies al Mediterrani recollides en l'informe anual «Copernicus Marina Service Ocean State Report» de 2019. (Autoria: «Copernicus Marina Service Ocean State Report»)​

Un oceà en moviment

L'aigua de l'oceà està en constant moviment: moviments verticals, de nord a sud, d'est a oest, transportant calor i fred, i influint en el clima. Des de l'equador cap als pols, els corrents marins transporten aigua càlida, mentre que l'aigua freda es transporta des dels pols cap als tròpics. Aquests corrents, de vegades, poden crear remolins—masses d'aigua que giren sobre elles mateixes—.

En particular, el Mediterrani es caracteritza per tenir un gran nombre de remolins de diferent grandària i durada. Els més habituals són els remolins denominats “de mesoescala”, amb escales de 10 a 100 km de radi i que poden durar dies o fins i tot mesos. Al final de l'estiu, a l'àrea compresa entre la costa catalana i balear, sovint es formen remolins de mesoescala anticiclònics—que giren en el sentit de les agulles del rellotge—. Aquests remolins poden produir velocitats verticals cap a l'oceà profund, a més de zones d'acumulació al seu voltant, la qual cosa té importants implicacions en el cicle biogeoquímic del propi ecosistema i/o en l'acumulació de plàstics. La seva presència, a més, pot afectar la circulació global del Mediterrani, ja que poden arribar a bloquejar el pas d'altres corrents.

És per això que l'anomalia de 2017 ha portat als científics a plantejar-se noves preguntes sobre la generació d'aquests remolins. En aquest sentit, el mar Mediterrani és un escenari ideal pel seu estudi, ja que és com “un oceà a petita escala del qual tenim observacions disponibles i que facilita la investigació de fenòmens complexos que ocorren també a una escala major en tots els oceans i que tenen un impacte directe en el clima i en els ecosistemes marins”, assenyala Joaquín Tintoré, director de la ICTS SOCIB i coautor de l'estudi.

Per això “continuarem investigant els fenòmens oceanogràfics per millorar el coneixement científic sobre els nostres mars i oceans”, conclou Aguiar.

Aquesta investigació ha rebut el suport de “la Caixa” a través del projecte MEDCLIC, que lidera juntament amb la ICTS SOCIB.

Article de referència: Eva Aguiar, Mélanie Juza, Baptiste Mourre, Ananda Pascual, Evan Mason, Aida Alvera-Azcárate, Joaquín Tintoré, Anticyclonic Eddy Anomaly: impact on the boundary current and circulation in the western Mediterranean Sea
Publicat a: von Schuckmann K, Le Traon P-Y, Smith N, Pascual A, Djavidnia S, Gattuso J-P, Grégoire M, Nolan G, Aaboe S, Aguiar E, et al. 2019. Copernicus Marine Service Ocean State Report, Issue 3. Journal of Operational Oceanography. 12:S1–S123.

Imatge de portada: Corrents i remolins oceànics a la superfície del Mediterrani occidental (Autoria: NASA)