La nacra en perill d’extinció: Investigadors analitzen el seu potencial de recuperació
30/11/2020
La nacra (Pinna nobilis), mol·lusc endèmic del Mediterrani, es troba a la vora de l'extinció a conseqüència d'un esdeveniment de mortalitat massiva detectat el 2016, motivat pel paràsit Haplosporidium pinnae, un protozou que ataca el seu sistema digestiu provocant-li la mort, que continua present en el medi. Per abordar aquest problema, els investigadors del Projecte MEDCLIC del Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) han participat en un estudi col·laboratiu sobre el seu potencial de recuperació. Els resultats d’aquest treball mostren la importància de les poblacions no afectades com a fonts exportadores de larves i el paper dels corrents oceànics en el transport de larves a la zona.
A principis de la tardor de 2016, els investigadors van detectar per primera vegada un devastador esdeveniment de mortalitat massiva causat per un paràsit que afecta la nacra (Pinna nobilis) a tot el Mediterrani occidental, incloses les costes de les Illes Balears. Des de llavors, la malaltia s'ha propagat ràpidament, amenaçant la supervivència del mol·lusc bivalve (amb dues petxines) més gran del Mediterrani. En aquest escenari, “la potencial recuperació natural d'aquesta dramàtica situació es basa en el reclutament—el procés mitjançant el qual els individus joves se sotmeten a un assentament larvari i es converteixen en part de la població adulta—, que dependrà principalment del subministrament i el transport de larves des de llocs no afectats, i l'existència i la potencial reproducció de juvenils resistents en els llocs afectats”, segons els investigadors.
Per avaluar l'impacte de l'esdeveniment de mortalitat massiva en el reclutament larvari d'aquesta espècie, els científics van implementar una xarxa sense precedents d'estacions recol·lectores de larves en 37 llocs distribuïts al llarg de la costa del Mediterrani occidental, incloent-hi el nord d'Àfrica i el nord del Mar Adriàtic, durant les temporades reproductives de 2017-2019. Aquests llocs van ser seleccionats d'acord amb l'existència de poblacions de nacra abans de l'esdeveniment de mortalitat, i molts d'ells van ser sotmesos a monitoritzacions periòdiques. No obstant això, la majoria de les poblacions es van veure afectades quan es van instal·lar les primeres estacions a principis de l'estiu de 2017, d'acord amb aquest estudi.
A més, amb l'objectiu d'identificar l'origen potencial de les larves transportades pels corrents oceànics sobre la conca durant el període de reclutament, els investigadors van utilitzar el model numèric de predicció oceànica WMOP desenvolupat en el Projecte MEDCLIC de la ICTS SOCIB, que descriu la circulació dels corrents marins a la part oest del Mediterrani i proporciona informació amb una resolució espacial de fins a 2 km. Aquesta eina de simulació basada en equacions matemàtiques i càlcul numèric per predir, avaluar i entendre la dinàmica dels oceans, es va utilitzar per simular trajectòries cap enrere des dels llocs d'observació on es va registrar el reclutament.
Resultats del model de trajectòries basat en WMOP que mostren l'origen potencial de les larves de nacra identificades el 2017, 2018 i 2019 a Son Saura (Menorca). Autor: Baptiste Mourre, investigador de la ICTS SOCIB-MEDCLIC. Imatge publicada a Kersting et al. 2020.
En general, “les troballes d'aquesta xarxa van mostrar una interrupció generalitzada en el reclutament amb dramàtiques conseqüències per a la recuperació de l'espècie. No obstant això, hi va haver excepcions a aquest patró i es van registrar reclutaments en alguns llocs com Son Saura (Menorca), Calp (Alacant), el Mar Menor (Regió de Múrcia) i el Cabo de Gata (Almeria) a Espanya, on la població resident ha estat delmada obrint una petita finestra d'esperança”, segons afirmen els investigadors. No només això, “el model WMOP va mostrar l'origen geogràfic potencial de les larves durant el període principal de reproducció i reclutament de l'espècie. Així, sense tenir en compte els llocs on va desaparèixer la nacra, inclosa la major part de la costa catalana i les costes de les Illes Balears, hi ha tres regions que alberguen poblacions no afectades que romanen com a possibles fonts de larves al Mediterrani occidental: la costa mediterrània francesa, la regió de Delta de l'Ebre i les costes del nord d'Àfrica (principalment Algèria)”, segons els científics.
Això ha deixat entreveure la importància de les poblacions no afectades com a fonts exportadores de larves i el paper dels corrents oceànics en el transport de larves a la zona, el que representa una esperança en l'actual escenari summament preocupant per aquesta emblemàtica espècie, d'acord amb les conclusions dels investigadors.
Aquest estudi és el resultat d'una investigació col·laborativa entre múltiples institucions en què han participat destacats investigadors de la Universitat de Barcelona (UB), el Centre Oceanogràfic de Balears (COB-IEO), l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats - IMEDEA (CSIC- UIB) i la ICTS SOCIB, entre altres centres de recerca.